Bàsquet FCBQ

FERRAN ARIL

PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE BASQUETBOL (FCBQ)

“El bàsquet català pot presumir”

Ferran Aril va ser escollit president fins al 2024 amb el suport de més de la meitat dels clubs i afronta el repte de tirar endavant un curs marcat per la Covid-19

“Tenim diferents escenaris però arrencarem el 17 d’octubre”, confirma

Un prejubilat amb molta feina
Després d’una vida com a agent de duanes, Ferran Aril (La Seu d’Urgell, 3/1/1956) va entrar a la presidència fa un any per acabar el mandat de Fa. Va ser president del Sedis i de la territorial de Lleida durant 26 anys. I ara que s’ha prejubilat treballarà pel bàsquet català

Ferran Aril no va tenir rival en la cursa per la presidència de la FCBQ. Amb més de la meitat dels avals a la butxaca continuarà com a màxim responsable del bàsquet català fins al 2024. El seu primer repte assolit: fer la primera competició oficial amb Lliga Catalana després de sis mesos sense bàsquet.

Felicitats: quatre anys més com a president amb un suport gran.
És molt important el suport dels clubs tot i la dificultat que hi havia de dates pel tema de la Covid-19. Era bo que la nova junta no es retardés per pogués gestionar tota l’estructura i les competicions. Assolir més de la meitat dels avals del 408 clubs amb dret a vot és clau. Sense eleccions hem guanyat 15 dies.
Què ha fet bé durant el curs?
El millor que he sabut. Ha estat un any molt complicat. No era fàcil. Quedava un any amb una estructura de junta directiva i de professionals ja establerta. He tingut la seva confiança. Soc molt conscient que jo no vaig guanyar aquestes eleccions sinó que vaig acabar un mandat del Joan Fa, a qui li agraeixo la confiança que em va donar. Vam haver de prendre decisions com suspendre les competicions que, a vegades, a la gent no li agrada. Però posteriorment hem vist que no ho vam fer tan malament perquè de les dinou federacions autonòmiques, divuit van seguir el nostre camí, amb la federació espanyola inclosa, mantenint els ascensos i no els descensos. No volíem castigar ningú. Hi haurà més clubs a les categories, però en dues temporades les coses es reestructuraran i tornarem als plantejaments del curs 2018/2019.
Joan Carles Mitjana es va fer enrere en la cursa per la presidència. Sorprès?
Sí, molt. Semblava que pretenia fer una campanya agressiva i van començar a parlar massa aviat. Nosaltres teníem clar que fins que no s’aprovés la convocatòria oficial d’eleccions no ho faríem. I va sorprendre. No entraré en els motius, per què ho van fer, però em va sorprendre perquè semblava que ho tenien molt treballat, però després no va ser així. Ens va ajudar el pacte amb el Pere Francitorra perquè s’incorpora nova gent, una renovació amb noves idees, i s’ha fet una gran pinya. Els que coneixen la casa i amb els que entren nous. Unim forces, i els clubs ho han valorat. Hi ha gent de moltes professions, però tothom és del món del bàsquet.
L’han felicitat per la victòria Joan Carles Mitjana o Joan Fa?
No. Ni un ni l’altre. L’únic que ho ha fet és el Josep Monràs, que era el segon de la candidatura de Mitjana.
Francitorra és una incorporació de luxe. Quin paper tindrà?
Serà el vicepresident primer i, a part del seu període d’adaptació per conèixer, tindrà un paper molt institucional. És bo que el conegui tothom, i després ja veurem com estructurem les àrees.
El veu com el futur president?
No n’hem parlat. Veurem també què faig jo, perquè la meva idea és estar-hi aquests quatre anys, i no he mirat més endavant. Entenc que tingui aspiracions per ser president, però només tenim clar que treballarem junts. Quan portem dos anys de mandat ja en parlarem.
Vostè és de la Seu d’Urgell. Preparat per deixar quatre anys la muntanya per Barcelona?
Soc molt honrat i ho seguiré sent. Soc aquí perquè estic prejubilat, però no hipotecaré la federació. No vinc a guanyar-m’hi la vida, perquè no hi cobro ni un euro. No he de mantenir la cadira. Ens estrenyerem el cinturó, hem reduït totes les despeses, però en el dia a dia som una federació important i hi ha una despesa important.
Catalunya aporta quatre equips a l’ACB i 35 en competicions de la federació espanyola!
De cara a les eleccions a la FEB del 21 de setembre això ens fa forts. Som quasi el 25% dels participants en competicions FEB. De poc més de 100 assembleistes, n’hi ha 12 representants de la federació catalana. El bàsquet català ha de presumir. No a la junta directiva. Si anem a nivell de promoció, campionats d’Espanya mini, infantil i cadet som el número 1. I tot això tinc clar que la feina és dels clubs, nosaltres els ajudem. Tenim 75.000 llicències, hem de ser importants. Hem d’estar a la comissió delegada, que és l’òrgan de govern, i tenim gent de l’àmbit tècnic, arbitral i de competició que poden entrar en les diferents àrees.
El món del bàsquet català viu pendent de l’inici del curs. Quan i com serà?
Tenim diferents escenaris en funció de tot el que passi. Vam decidir començar un mes més tard perquè a l’agost no es podia fer res i perquè al setembre els clubs poguessin fer campus i activitats per tenir ingressos. La nostra idea és el 17 d’octubre arrencar. Veurem com funciona el tema de les instal·lacions. Hi ha ajuntaments amb una idea i d’altres amb una altra sobre els pavellons. Cal tenir un protocol unificat a tot Espanya. Nosaltres ja tenim el nostre protocol presentat ahir amb l’OK de la Generalitat, que és de mínims perquè els clubs no poden tenir despeses inassumibles. L’altra possibilitat és començar al gener si hi ha un rebrot. El sector de l’esport ja no pot estar més aturat, pels esportistes i per tota la gent que hi ha al darrere.
Van aprovar congelar el museu del bàsquet de Badalona?
Entenem que ni la federació ni les institucions que havien de finançar part d’aquest museu no estan per la feina perquè hi ha altres prioritats. No he dit mai que no volem el museu. Si s’aconsegueix el finançament, endavant però la meva prioritat són els clubs. I són ells, els amos de la federació, els que ho decidiran. Jo faré el que diguin ells. El museu té un pressupost de 7 milions d’euros. Encara que la FCBQ n’hagi de posar 1 i l’Ajuntament de Badalona, 2, en faltarien més de la meitat. La decisió del futur del museu haurà de passar per assemblea, no com fins ara, que era per junta. Si d’aquí a quatre o cinc anys hi ha finançament jo no diré que no. Fins ara ja s’han gastat uns diners importants amb el projecte. Però era de sentit comú frenar-ho. Els clubs demanen reduir despeses en un moment com aquest. Com els hem de demanar que ens gastem ara 7 milions d’euros per un museu?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.