Futbol 1a divisió

La mà esquerra de Zidane

Clau. La temprança del marsellès per gestionar casos perduts com els de Bale i James, donar temps a Courtois per situar-se o gestionar la transició de Marcelo a Mendy són clau en l’èxit del Real Madrid

Les llàgrimes de Zinedine Zidane, l’alegria sorprenent d’algú que ha guanyat mundials i Eurocopes, que ha marcat gols decisius en finals de Champions, escenifiquen per què el Real Madrid ha transcendit en una voràgine de partits i d’inclemències que han convertit la lliga 2019/20 en una de les més estranyes de la història. “La lliga és el més important que hi ha, és el que veritablement marca el teu nivell”, ha reivindicat en més d’una ocasió el tècnic marsellès, en una proclama que no és una promesa al vent, sinó que, amb els fets a la mà, és una gran cullerada de realitat de part d’algú que entén la professió amb la dosi de passió justa i un posat de normalitat que moltes vegades és difícil de mostrar. Perquè si al Barça el cúmul de despropòsits l’ha acabat apartant de la lluita pel títol, Zidane també ha hagut de lluitar amb els seus problemes: el d’un Gareth Bale incapaç de camuflar ja la seva indiferència envers la seva professió, un James Rodríguez desaparegut en combat, les indisciplines de Luka Jovic o un Eden Hazard instal·lat entre les lesions i un estat de forma més que qüestionable. Però a l’entrenador del Real Madrid mai l’han tret del seu posat genuí. “És normal”, ha repetit al llarg de la temporada, en un posat neutre que només ha abandonat de forma puntual i sobretot per reivindicar els mèrits del seu equip per sobre de les imperfeccions del VAR i d’un treball col·lectiu que ha estat capaç d’acabar celebrant en una temporada complicada, en què els gols de Cristiano Ronaldo encara s’enyoren, però en què el tècnic francès ha estat capaç de trobar els seus propis equilibris.

Courtois, consolidat

Tot i ser un porter de credencials contrastades, que havia estat tercer en el mundial de Rússia, l’aterratge del belga a la porteria del Santiago Bernabéu no va ser del tot còmode amb els aficionats reclamant la titularitat de Keylor Navas, porter que fins i tot Zinedine Zidane havia reivindicat públicament. Sabedor que la de Courtois era una aposta presidencial, però, el francès va saber empassar-se l’ego i gestionar amb diplomàcia el que era una situació de gran pressió. “Tinc clar el que farem”, va assegurar durant el primer any, sense precipitar uns esdeveniments que van acabar amb Keylor al PSG i Courtois, d’actuacions deficients en els primers mesos de blanc, sent una peça fonamental en un tram final en què ha evidenciat la seva categoria amb intervencions d’enorme mèrit. I de fet, el belga s’assegurarà el primer premi Zamora per a un porter blanc des que Iker Casillas el va aconseguir la temporada 2007/08.

Benzema, amb esmòquing

Eternament qüestionat al Bernabéu per la seva poca voracitat de cara a gol, el davanter lionès, que va arribar el mateix estiu a Madrid que Cristiano Ronaldo, viu una situació d’admiració unànime que mai abans havia generat entre els madridistes. Una atmosfera guanyada amb els 21 gols que ha marcat aquesta temporada fins ara en la lliga, però també per la sensació que, als 32 anys, viu una segona joventut basada en la seva gran sensibilitat futbolística, per una capacitat innata per decidir en espais reduïts i per ser un generador d’ocasions de gols com pocs altres. El gol de Casemiro contra l’Espanyol, precedit d’un cop d’esperó de geni del punta francès, ha estat el colofó a una temporada en què el president del Real Madrid, Florentino Pérez, ha reivindicat una Pilota d’Or per al seu ariet. “De Karim sabem que és molt més que gols, que és un futbolista que pot inventar”, ha argumentat Zizou.

Transició de Marcelo

Futbolista de més llums que ombres, però sempre amb llacunes defensives i fases de la temporada en què condiciona molt l’equilibri defensiu dels blancs, Marcelo afronta ja la recta final de la seva carrera futbolística i, amb la mà esquerra que sempre el caracteritza, Zidane ha sabut iniciar una transició dolça cap a un Ferdinand Mendy menys delicat amb la pilota però que ha aportat un balanç defensiu més eloqüent i que a sobre ha acabat la temporada exhibint tot el seu cabal ofensiu, provocant el penal que va permetre al Madrid inaugurar el marcador contra l’Alavés i marcant el primer gol contra el Granada en una acció plena de força. Amb l’exlateral de l’Olympique de Lió, el Madrid ha deixat la porteria a zero en la meitat dels partits que ha disputat, mentre que amb Marcelo tan sols quatre vegades de les 15 que ha estat titular. Dues modalitats de lateral que Zidane ha sabut compaginar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.