1a divisió

Supercopa

Guerrer fins al final

Apagat en els últims dies de Garitano a la banqueta, Raúl García va recuperar un gran nivell contra el Madrid i arriba ple de confiança a la final

El navarrès ha estat peça clau per a entrenadors de raça com Javier Aguirre o Diego Simeone

En reiterades entrevistes, Raúl García (Pamplona, 1986) ha assegurat que no és un futbolista que busqui elogis, que no necessita el reconeixement públic per sentir-se reconfortat. I en la pràctica, predica amb l’exemple. En l’era de les xarxes socials, en què els futbolistes naveguen entre els preuats likes, el seu Instagram no està obert al domini públic i, de fet, ell segueix més persones (274) que les que el segueixen (214).

De perfil sobri, en canvi, al terreny de joc, com els bons guerrers, es transforma la fisonomia d’un dels grans futbolistes que ha format Tajonar en les últimes dècades i que ha estat bandera d’equips amb un esperit competitiu fora de dubte. Com l’Osasuna en el qual va irrompre, comandat per un entrenador d’ullal esmolat com Javier Aguirre o fins al punt de convertir-se en un futbolista icònic a l’Atlético de Madrid de Simeone.

“Se’n va una persona que ho ha donat tot per la institució. I quan això passa, no hi ha res a retreure”, va dir el dia d’acomiadar-lo el Cholo, abans que Raúl García l’any 2015, amb 29 anys, s’enfundés la samarreta d’un Athletic en què sempre havia estat considerat un futbolista ideal per reforçar la plantilla. Tot i així, també hi havia la sospita instal·lada que al futbolista no li feia una especial il·lusió trepitjar la catedral. En un lustre a Bilbao, però, Raúl García ha fet gala del missatge amb què va aterrar a la capital biscaïna, reivindicant el gust per “parlar al camp”. S’ha guanyat el cor de la Catedral per la seva infatigable entrega i brega que sovint el du a ser odiat pels rivals, i també a saber conviure amb dies de dificultat, com uns darrers mesos amb Gaizka Garitano en què va perdre molta quota de minuts i algun partit accidentat com el disputat en la lliga contra el Real Madrid, quan va ser expulsat abans del quart d’hora per haver vist dues grogues en cinc minuts. Futbolistes de la seva entrega, en canvi, sempre volen revenja i la va trobar en una semifinal de la supercopa contra el Madrid en què va demostrar com de costum el seu esperit. “Ho necessitava, estava en deute amb els meus companys. Vaig cometre una errada i avui he aconseguit estar a l’altura”, va manifestar aleshores Raúl García, sobri quan va de carrer, irreverent quan es vesteix de curt i un dels grans esculls del Barça de Koeman que camina cap al seu primer títol.

66
gols
ha marcat Raúl García en 229 aparicions amb la samarreta de l’Athletic Club, en els quals també ha repartit 33 assistències
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.