Ciclisme

La finestra indiscreta

El fotògraf de Vidreres Albert Gallego, especialitzat en ciclisme, ha aprofitat el confinament per posar a prova la seva creativitat prenent imatges d’una vintena de ciclistes, als quals donava instruccions telemàticament

Entre els participants en el projecte hi ha els professionals Verona (Movistar) i Kuss (Lotto Jumbo)

El confinament per al fotògraf de Vidreres Albert Gallego, conegut com a Brazo de Hierro, no ha estat fàcil. Un dels temes que ha tocat més, en els seus més de 15 anys com a fotògraf, és el ciclisme. Durant el període de confinament amb tots els ciclistes entrenant-se a casa va haver de buscar noves fórmules per exercir la seva professió.

La creativitat i les ganes de buscar nous reptes el van encaminar a crear un nou projecte a través de la fotografia telemàtica i amb 21 ciclistes entrenant-se a les seves llars, tant professionals com amateurs, com a protagonistes. Juntament amb la firma Strava, van dissenyar el projecte Llum en el confinament.

La idea

El projecte va sortir de la necessitat del mateix fotògraf de realitzar nous treballs adaptats a la situació de confinament. “Per mi ha estat la gasolina per poder passar aquests dies de confinament. Jo no podia fer res, només podia recuperar fotos que tenia a mig fer, mantenir el contacte amb els clients i plantejar nous projectes. La fotografia és una feina molt creativa i tot això t’acaba consumint.”

La idea va començar a dur-se a terme quan el fotògraf va contactar amb amics propers i va provar amb ells la nova manera de treballar telemàticament. Veient els bons resultats, va començar a fer-ho extensiu a ciclistes professionals, retirats i aficionats.

A través de les xarxes socials explicava el projecte i, sobretot, com farien la sessió de fotografies per videotrucada. “És igual si ets un campió del món o una persona que ha començat a anar amb bicicleta, durant el confinament tots estàvem al mateix nivell i patíem igual. Quan ho vaig publicar em va escriure molta gent valorant el meu projecte i dient que quan veien les fotografies se sentien molt identificats i els provocava inspiració”, comenta Gallego.

El ‘modus operandi’

Les sessions fotogràfiques a cada ciclista es van fer a través de videotrucades i sense la presència in situ del fotògraf: “Al principi del projecte em creava una controvèrsia no ser present al lloc en concret, però al final qui pensa i dissenya l’escena de la fotografia és el fotògraf i la càmera només és l’eina per crear tot allò que tens al teu cap”, explica Gallego.

Primer de tot preparava i dissenyava les sessions des de casa i tenia un primer contacte telemàtic amb el ciclista per veure l’espai on s’hauria de tirar la instantània. Després els enviava un fitxer de color taronja, un color corporatiu, perquè el projectessin a la pantalla quan fessin la fotografia. La llum que es projecta des de les pantalles, que serveix de fil conductor, és la protagonista de les escenes fosques i poètiques, així ho explica Gallego: “Hi ha una llum taronja que ens defineix una mica l’espai, però en alguns punts concrets no s’aprecia el que hi ha i això crea una art poètica.” Quan tenia l’escena localitzada i estudiada, ja buscava una hora per quedar i fer la sessió. Durant la sessió, moltes vegades amb l’ajuda d’algun familiar que convivia amb el ciclista, Gallego donava les instruccions per enfocar i col·locar, entre altres aspectes tècnics, i per deixar la càmera en el punt ideal i precís. Llavors, un cop li enviaven les fotografies, només quedava l’edició per ser presentada al públic.

Dins del món del ciclisme s’anomena pain cave l’espai tancat on un ciclista s’entrena diàriament quan no pot sortir a fora. Aquests dies de confinament s’han vist moltes maneres d’entrenar-se a casa, com per exemple a través del clàssic rodet o el treball amb una bicicleta estàtica, tot acompanyat d’aplicacions que feien més autèntic i específic el treball. Així ho explica Gallego: “Volia documentar l’espai privat on s’entrena la gent a través d’un focus de llum que deixés entreveure l’escena del ciclista en el seu món més personal. Un bon exemple seria La finestra indiscreta de Hitchcock. Volíem mostrar espais que normalment l’espectador no pot veure mai, ja que són espais privats que aparentment no tenen gaire importància.” Cada fotografia va acompanyada d’un petit text i un títol que els mateixos ciclistes van escriure, on es veu reflectida la seva valoració durant el seu confinament.

Els protagonistes

Un total de 21 ciclistes formen part del projecte fotogràfic de Brazo de Hierro, en el qual es reuneixen amants de l’esport del pedal entrenant-se a casa seva. Dins de les 21 persones protagonistes trobem ciclistes professionals com ara Carlos Verona, la sud-africana olímpica Ashleigh Moolman o el canadenc de l’equip Jumbo, Sepp Kuss, entre d’altres. També hi surt Christian Meyer, retirat del ciclisme professional. A més a més, també hi surten fotografiades ciclistes amateurs.

Tots van participar molt activament en el projecte i van mostrar una predisposició notable a l’hora de complir les instruccions que els anava facilitant Gallego a través de videotrucades.

Terra de ciclistes
Alguns dels participants en l’‘experiment’ viuen a les comarques gironines, un dels centres actius del ciclisme europeu. El canadenc Christian Meyer, per exemple, és propietari del bar La Fàbrica, del Barri Vell de Girona, un dels locals de trobada de moda de ciclistes professionals, aficionats o amants del bon cafè i el menjar ecològic.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.